Projecte de construcció d'un estel de tracció

Quan vam començar amb la construcció de la maqueta de l'estel vaig pensar que seria fàcil construïr l'estel gran, van pasar els dies i vaig començar a construïr l'estel i al principi era fàcil, després cosir amb la màquina costava una mica més, però després de practicar uns quants dies ja em sortia millor. Fer l'estel de tracció a mi m'agrada l'únic dolent és que ja portem molt de temps fent-lo i no l'acabem i ja cansa una mica fer l'estel, però espero poder acabar-lo i anar a la platja a volar amb ell.

Cometa de traccion nasa

Trailer 3MSC

 
He posat un video del trailer de la meva pel.lícula preferida, com el meu blog va sobre el cine he pensat que no estaria malament posar aquesta pel.lícula. Va sobre la història de dos joves que s'enamoren. Ella és una filla de familia de diners, i ell en canvi és un noi rebel que fa carreres amb la moto i casi sempre està ficat en baralles. Els joves es fan parella i viuen moltes coses junts. Però es clar la noia, envoltada de la vida d'aquest noi acaba estant influïda per el que veu i ella es fica en problemes també. En aquesta pel.lícula hi ha acció, romanticisme i també drama, és molt bona jo la recomano perquè a mi em va agradar moltíssim.

Tastet de fontaneria

El tastet de fontaneria em va agradar més que el de fusteria, perquè ho feia millor i m’ho passava més bé. Els primers dies vam provar de fer una peça amb una clau de pas de l’aigua.

El Xavi, que era el noi que ens ensenyava fontaneria, ens va dir el nom de les eines que utilitzariem per fer les pràctiques. El primer dia vam treballar amb un material que es diu cànam, que es pot veure a la foto.

Tastet de fusteria

Tastet de fusteria

El tastet de fusteria m’ha agradat molt, però no ho faig molt bé. La veritat es que el tastet no és avorrit encara que al principi ho semblava. L’aula on estavem era molt freda, i això a mi no m’agradava gens. Les primeres classes vam fer unes coses per practicar amb les eines que utilitzariem per després fer el taulell d’escacs.

El que pitjor feia era tallar amb el cúter les tires de fusta que ens donava. I crec que el que més em va agradar va ser posar la cola al taulell d’escacs.


L’últim dia em va agradar molt, perquè vaig poder emportar-me el taulell i les fitxes que havia fet a casa.

            Dames

Les dames són jugades per dues persones en un escaquer de 8x8 escacs. La casella a la dreta de cada jugador és blanca. Cada jugador disposa de 12 peces d'un mateix color (l'un blanques, l'altre negres) que al principi de la partida es troben a les caselles negres de les tres files més properes a ell. Es juga per torns alterns. Comença a jugar el qui porta les blanques. En el seu torn cada jugador mou una peça pròpia. Les peces es mouen (quan no mengen) una posició endavant en diagonal a la dreta o a l'esquerra, a una posició adjacent buida.

Captura

Quan es menja, les peces salten per damunt d'una peça contrària situada en una casella adjacent endavant, i van a parar a la casella immediatament següent, que cal que estigui buida. Les captures es poden encadenar. Això és, si se salta una peça i des de la posició on ha acabat es pot saltar una altra, es fa. Les peces menjades no es retiren del tauler fins a acabar el moviment.

La dama

Quan una peça acaba un moviment en la darrera renglera de caselles, esdevé una dama. Això se sol indicar posant-hi una altra peça al damunt

 

Final de partida

Perd qui es queda sense peces sobre el tauler.
Si quan arriba el torn d'un jugador aquest no pot moure, ja que totes les peces que li resten en joc estan bloquejades, la partida es considera taules. En algunes variants locals o familiars, qui no pot moure perd.

Aquesta setmana a la tele he vist una pel.lícula que es diu "Señales del futuro". Aquesta pel.lícula va d'una nena que es diu Lucinda que sentia veus dintre el seu cap que li deien coses. Un dia a l'escola de la Lucinda els professors van decidir que tots els alumnes dibuixarien en un paper com creuen que serà el món en 50 anys endavant. Tots els nens dibuixen coses, però ella va començar a escriure números.

50 anys més tard van obrir la "càpsula del temps" on havien guardat el que els nens i nenes van dibuixar. A Caleb (Chandler Canterbury), el fill de John Koestler (Nicolas Cage) rep la misteriosa nota de Lucinda. John descorbreix de seguida que aquells números són dates que amaguen prediccions esgarrifadores, algunes de les cuals ja han succeït, mentre que altres encara no. Poc a poc començarà a adonar-se'n que el descobriment no és casual i que ell i la seva família juguen un paper fundamental en els importants esdeveniments què estàn a punt de produïr-se.

 Aquesta és Lucinda.

I aquest és Caleb.